Llegint i descobrint

Hi ha llibres que ens expliquen una història i n’hi ha d’altres que, mentre els llegim, ens desperten la curiositat per una època que fins aquell moment coneixíem poc. A mi m’ha passat amb La tierra maldita , de Juan Francisco Ferrándiz. La novel·la em porta fins a la Barcelona del segle IX, una ciutat molt diferent de la que coneixem avui. Una Barcelona que encara vivia sota el domini carolingi, situada en un territori de frontera i envoltada d’incerteses. I és precisament aquesta ciutat, molt allunyada de la Barcelona actual, la que acaba despertant la meva curiositat. Barcelona, segle IX Quan pensem en la història de Barcelona, és fàcil imaginar altres èpoques: la ciutat romana, la Barcelona medieval dels mercaders, els comtes de Barcelona, el barri jueu, Santa Maria del Mar... Però què sabem d’aquella Barcelona del segle IX? La novel·la ens situa en una ciutat petita, protegida per les antigues muralles romanes i envoltada per un territori en què el poder i les fronteres encara est...

De vegades començo un llibre sense imaginar que acabarà portant-me a descobrir alguna cosa que fins aquell moment desconeixia. Això és el que em va passar amb Azul de medianoche , de Simone van der Vlugt. Una novel·la històrica ambientada als Països Baixos del segle XVII que, a més de portar-me a una època que m'agrada descobrir a través de la literatura, em va fer fixar-me en una cosa que fins aleshores no coneixia gaire: la ceràmica de Delft. La protagonista és Catrijn, una dona que viu en una petita localitat dels Països Baixos a mitjan segle XVII. Després de quedar vídua, decideix deixar enrere la vida que ha conegut i començar de nou. El seu camí la porta fins a Amsterdam i, més endavant, a Delft, una ciutat que en aquella època vivia un moment de gran activitat comercial i artesanal. És allí on Catrijn entra en contacte amb el món de la ceràmica i descobreix que té una habilitat especial per a la pintura. A partir d'aquí, la seva vida quedarà estretament relacionada amb a...

Hi ha llibres que, a més de portar-nos a altres èpoques i altres llocs, ens descobreixen històries. A mi m'ha passat amb El juramento de Tortosa. La leyenda de la Orden del Hacha, de Verónica Martínez Amat. No havia sentit parlar mai de la història que hi ha al darrere d'aquesta novel·la: la de les dones de Tortosa que, segons la tradició, van participar en la defensa de la ciutat durant un dels moments més difícils del segle XII i que haurien rebut, com a reconeixement del seu valor, una distinció molt poc habitual per a l'època: l'Ordre de l'Aixa. Però quan una història d'aquest tipus apareix en una novel·la històrica, sempre em passa el mateix. La curiositat em va portar a investigar què hi havia de real darrere d’aquesta història. Ho explico amb més detall a Catalunya mirant al passat, en l’article «Tortosa i les dones de l’Aixa: entre la història i la llegenda». Què va passar realment a Tortosa? Van lluitar les dones de la ciutat? Va existir realment l...

Fa temps que vaig llegir Melodía en la Toscana , de Belinda Alexandra, però encara recordo la Toscana que em va descobrir aquella història: una terra marcada per la música, els secrets familiars i una època convulsa que acabaria portant Itàlia als anys més foscos del feixisme i de la Segona Guerra Mundial. La història comença a Florència l'any 1914, quan una nena acabada de néixer és abandonada davant d'un convent. Es diu Rosa Bellocchi i, durant els primers anys de la seva vida, creixerà sota la protecció de les monges, sense conèixer els seus orígens. Rosa té un do especial per a la música i, quan és encara molt jove, entra a treballar com a institutriu a la casa d'una família aristocràtica de la Toscana. Però aquella casa guarda secrets, i el passat de Rosa també en guarda. A poc a poc, la seva vida es va entrellaçant amb els esdeveniments que estan transformant Itàlia. La Toscana sota el feixisme Un dels aspectes que més recordo de la novel·la és el moment històric en q...

  En el món de la literatura, hi ha històries que ens transporten entre temps i generacions, i La violinista n’és un exemple captivador. L’autora ens proposa un relat ple de misteri, emoció i música que connecta dues èpoques a través d’un objecte singular: un vell violí. L’acció comença l’any 2019, quan Martina Grau hereta una mansió en ruïnes i descobreix, amagada a les golfes, la funda d’un violí amb un nom gravat: Eliza Szpilman. La jove iniciarà una recerca del passat familiar amb l’ajuda del director del Museu de la Música, tractant de desxifrar qui era aquesta enigmàtica dona i quina relació tenia amb els seus avantpassats. Al mateix temps, el llibre ens transporta a l’any 1892, quan Eliza Szpilman, una prometedora violinista, rep la visita inesperada d’un admirador en el seu camerino del Gran Teatre del Liceu. Aquesta trobada li oferirà una oportunitat que no podrà rebutjar i la conduirà cap a un amor impossible que marcarà per sempre la seva vida. La història de ficció està...

A mi, La reina del azúcar , de Dolores García Ruiz, em va descobrir una ciutat que coneixia molt poc: Melilla. La novel·la ens porta a la Melilla de principis del segle XX a través de la història d’Inés Belmonte, una dona coneguda com «la reina del azúcar». La història comença quan, en un arxiu militar, apareix un quadern amb les memòries d’Inés. El jutge Prieto i el comandant Fonseca intentaran descobrir què s’amaga darrere d’aquelles pàgines. A partir d’aquí, el relat alterna el present amb les memòries d’Inés i ens porta per una història d’amors, ambicions, secrets i conflictes. Una dona en una ciutat en transformació Inés és una dona forta i decidida a obrir-se camí en una època en què les dones ho tenien especialment difícil. La seva història personal ens permet acostar-nos també a la societat d’aquells anys. La lectura em va despertar la curiositat per l'arquitectura modernista de Melilla, i especialment per l’obra d’Enrique Nieto, col·laborador d’Antoni Gaudí i autor de nomb...