Salta al contingut principal

Sobre aquest blog


Llegint i descobrint és un projecte personal dedicat als llibres, la lectura i les històries que ens permeten conèixer altres èpoques, persones, cultures i maneres de veure el món.

En aquest blog comparteixo lectures que m’han interessat, llibres que m’han fet descobrir nous temes i històries que considero que val la pena conèixer. També hi tenen cabuda les meves impressions personals, reflexions i descobertes al voltant de cada lectura.

Els textos han estat redactats per l’autora amb el suport d’eines d’intel·ligència artificial per millorar-ne la claredat, l’estructura i l’accessibilitat. El contingut parteix de les meves lectures, opinions i reflexions, així com de fonts documentals i informatives quan són necessàries.

Aquest blog és un projecte personal de divulgació literària i cultural i no té finalitats comercials ni ànim de lucre.

Els continguts textuals originals d’aquest blog es publiquen sota una llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Es permet compartir i adaptar els continguts sempre que se’n reconegui l’autoria i no se’n faci un ús comercial.

Les imatges, portades dels llibres i altres materials gràfics que apareixen al blog poden provenir de les editorials, autors, arxius públics o altres fonts. Quan no són pròpies, se n’indica, sempre que és possible, la procedència i es respecten els drets d’autor corresponents.

Llegir és també una manera de descobrir. Descobrir històries, persones, llocs i moments que, d’una manera o altra, ens ajuden a entendre millor el món.

Si vols compartir una opinió, aportar informació o fer alguna observació sobre una entrada, pots fer-ho a través de la secció de comentaris o del formulari de contacte del blog.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els jueus catalans. La història que mai no t'han explicat, de Manuel Forcano

Hi ha llibres que no només ens expliquen una història, sinó que ens obren una porta a un passat que desconeixíem. Aquest llibre de Manuel Forcano és una d'aquestes lectures. A través de les seves pàgines descobrim la presència jueva a Catalunya i una part de la nostra història que durant molt de temps ha quedat en segon pla. El llibre ens acosta a les comunitats jueves que van viure a Catalunya, als seus costums, als seus oficis i a la seva vida quotidiana, però també als moments més difícils que van haver d'afrontar al llarg dels segles. Llegir sobre aquest passat fa mirar d'una altra manera alguns dels llocs que formen part del nostre patrimoni. Darrere d'un carrer, d'un edifici o d'un antic call jueu hi ha històries de persones que hi van viure, hi van treballar i hi van deixar la seva empremta. Una de les coses que més m'agrada dels llibres d'història és precisament aquesta: ens permeten descobrir allò que sovint no veiem quan passem per un lloc. El ...

Azul de medianoche, una novel·la que em va descobrir la ceràmica de Delft

De vegades començo un llibre sense imaginar que acabarà portant-me a descobrir alguna cosa que fins aquell moment desconeixia. Això és el que em va passar amb Azul de medianoche , de Simone van der Vlugt. Una novel·la històrica ambientada als Països Baixos del segle XVII que, a més de portar-me a una època que m'agrada descobrir a través de la literatura, em va fer fixar-me en una cosa que fins aleshores no coneixia gaire: la ceràmica de Delft. La protagonista és Catrijn, una dona que viu en una petita localitat dels Països Baixos a mitjan segle XVII. Després de quedar vídua, decideix deixar enrere la vida que ha conegut i començar de nou. El seu camí la porta fins a Amsterdam i, més endavant, a Delft, una ciutat que en aquella època vivia un moment de gran activitat comercial i artesanal. És allí on Catrijn entra en contacte amb el món de la ceràmica i descobreix que té una habilitat especial per a la pintura. A partir d'aquí, la seva vida quedarà estretament relacionada amb a...

Capricho, d’Almudena de Arteaga: un llibre que em va portar a un jardí

M’agrada quan un llibre no s’acaba quan arribo a l’última pàgina. A mi em va passar amb Capricho, d’Almudena de Arteaga. La novel·la em va portar fins al Madrid de finals del segle XVIII i començaments del XIX, però també em va descobrir un lloc que jo encara no coneixia: el jardí d’El Capricho. Goya i tres dones La novel·la té com un dels seus grans protagonistes Francisco de Goya, un pintor que va saber retratar com pocs la societat del seu temps. Al seu voltant apareixen tres dones importants: la comtessa-duquessa de Benavente, la duquessa d’Alba i la comtessa de Chinchón. A través d’elles, l’autora ens acosta als teatres, les places, els convents i els palaus del Madrid de l’època. Un món de noblesa, luxe i entreteniment que viu aparentment despreocupat mentre, al seu voltant, la història està a punt de canviar. Perquè el segle XVIII s’acaba i el XIX arriba carregat de conflictes. Una història de capricis El mateix títol de la novel·la ja ens dona una pista. Capricho és una histò...