Salta al contingut principal

La sombra del último tren, d’Amanda Clark



Una història de secrets, espionatge i amistat

Leonor decideix posar a la venda el Cine Imperial, un edifici en ruïnes que ha estat en mans de la seva família durant més de vuitanta anys. La negociació amb Luther Bécquer, un possible comprador amb qui no sembla tenir gaire afinitat, pren un altre rumb quan tots dos troben unes cartes antigues entre papers oblidats.

La troballa porta Leonor a descobrir secrets familiars que la seva àvia li havia amagat durant molts anys. Decidida a conèixer la veritat, comença a investigar el passat de la família i del cinema. En aquesta recerca es van reconstruint les històries de tres dones molt diferents que, malgrat les seves diferències, van trobar en l'amistat una manera de lluitar pels seus somnis.

Les seves vides s'entrellacen en una trama de passions, amors, traïcions, heroisme i sacrifici, amb el rerefons d'uns períodes especialment dolorosos de la història d'Espanya i d'Europa: la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial.

La meva impressió

La sombra del último tren és un thriller que enganxa des del primer moment. La narració es desenvolupa en dos temps i a través de quatre fils argumentals. De vegades, aquesta estructura fa que costi situar tots els personatges i entendre de seguida qui és qui, però, a mesura que avances, vas agafant el fil.

La trama està molt ben construïda. Mentre llegia, em preguntava com s'ho devia haver fet l'autora per entrellaçar tantes històries sense embolicar-se. Malgrat la complexitat, aconsegueix mantenir l'interès i fer que vulguis continuar llegint.

De la novel·la a la història de Canfranc

Un dels personatges està inspirat en Albert Le Lay, responsable de la duana francesa a l'estació internacional de Canfranc durant la Segona Guerra Mundial. A través d'aquest personatge i de la trama d'espionatge, l'estació pirinenca apareix en la novel·la com un escenari vinculat als esdeveniments d'aquella època.

Coneixia l'estació de Canfranc, però desconeixia el paper que havia tingut durant la guerra. La lectura em va despertar la curiositat per investigar aquella part de la seva història i descobrir què havia passat realment en aquell indret dels Pirineus.

La lectura de La sombra del último tren, d’Amanda Clark, em va despertar la curiositat i em va portar a investigar la història d’aquest indret dels Pirineus, on es van creuar les fugides de refugiats, l’espionatge i el tràfic de mercaderies en temps de guerra.

Al blog Viatjant mirant al passat, us convido a descobrir aquesta història.

Fitxa:
La sombra del último tren
Autora: Amanda Clark
Publicació: juny de 2023
Gènere: Thriller, amb intriga i rerefons històric
Idioma: Castellà
Extensió: aproximadament 760 pàgines

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Azul de medianoche, una novel·la que em va descobrir la ceràmica de Delft

De vegades començo un llibre sense imaginar que acabarà portant-me a descobrir alguna cosa que fins aquell moment desconeixia. Això és el que em va passar amb Azul de medianoche , de Simone van der Vlugt. Una novel·la històrica ambientada als Països Baixos del segle XVII que, a més de portar-me a una època que m'agrada descobrir a través de la literatura, em va fer fixar-me en una cosa que fins aleshores no coneixia gaire: la ceràmica de Delft. La protagonista és Catrijn, una dona que viu en una petita localitat dels Països Baixos a mitjan segle XVII. Després de quedar vídua, decideix deixar enrere la vida que ha conegut i començar de nou. El seu camí la porta fins a Amsterdam i, més endavant, a Delft, una ciutat que en aquella època vivia un moment de gran activitat comercial i artesanal. És allí on Catrijn entra en contacte amb el món de la ceràmica i descobreix que té una habilitat especial per a la pintura. A partir d'aquí, la seva vida quedarà estretament relacionada amb a...

La felicitat, de Lluís-Anton Baulenas: una novel·la per descobrir la Barcelona d'un altre temps

Hi ha novel·les que, a més d'explicar una història, ens conviden a mirar una ciutat amb uns altres ulls. La felicitat, de Lluís-Anton Baulenas, és una d'aquestes obres. A través dels seus personatges, ens endinsem en la Barcelona de començaments del segle XX, una ciutat en plena transformació, on les ambicions personals convivien amb les desigualtats socials i els canvis que modificarien per sempre el seu paisatge urbà. Guardonada amb el Premi Prudenci Bertrana l'any 2000, La felicitat , de Lluís-Anton Baulenas, es va publicar el 2001. La novel·la ens presenta la Nonnita Serrallac, una cabaretera, i la poderosa família Gambús, al voltant dels quals es desenvolupa una història que ens acosta a una època de contrastos i tensions. Barcelona, protagonista de la història Un dels aspectes més interessants de la novel·la és el seu escenari. La Barcelona que hi apareix no és només el lloc on viuen els personatges, sinó una ciutat que condiciona les seves vides. L'obertura de la...

Els jueus catalans. La història que mai no t'han explicat, de Manuel Forcano

Hi ha llibres que no només ens expliquen una història, sinó que ens obren una porta a un passat que desconeixíem. Aquest llibre de Manuel Forcano és una d'aquestes lectures. A través de les seves pàgines descobrim la presència jueva a Catalunya i una part de la nostra història que durant molt de temps ha quedat en segon pla. El llibre ens acosta a les comunitats jueves que van viure a Catalunya, als seus costums, als seus oficis i a la seva vida quotidiana, però també als moments més difícils que van haver d'afrontar al llarg dels segles. Llegir sobre aquest passat fa mirar d'una altra manera alguns dels llocs que formen part del nostre patrimoni. Darrere d'un carrer, d'un edifici o d'un antic call jueu hi ha històries de persones que hi van viure, hi van treballar i hi van deixar la seva empremta. Una de les coses que més m'agrada dels llibres d'història és precisament aquesta: ens permeten descobrir allò que sovint no veiem quan passem per un lloc. El ...