De vegades començo un llibre sense imaginar que acabarà portant-me a descobrir alguna cosa que fins aquell moment desconeixia.
Això és el que em va passar amb Azul de medianoche, de Simone van der Vlugt. Una novel·la històrica ambientada als Països Baixos del segle XVII que, a més de portar-me a una època que m'agrada descobrir a través de la literatura, em va fer fixar-me en una cosa que fins aleshores no coneixia gaire: la ceràmica de Delft.
La protagonista és Catrijn, una dona que viu en una petita localitat dels Països Baixos a mitjan segle XVII. Després de quedar vídua, decideix deixar enrere la vida que ha conegut i començar de nou.
El seu camí la porta fins a Amsterdam i, més endavant, a Delft, una ciutat que en aquella època vivia un moment de gran activitat comercial i artesanal.
És allí on Catrijn entra en contacte amb el món de la ceràmica i descobreix que té una habilitat especial per a la pintura. A partir d'aquí, la seva vida quedarà estretament relacionada amb aquest ofici.
Però la seva nova vida no serà fàcil. Catrijn porta amb ella un passat que intenta deixar enrere i que, en diferents moments de la història, tornarà a aparèixer.
La novel·la combina així la història personal de la protagonista amb la societat neerlandesa del segle XVII, un període de grans canvis i també de prosperitat comercial.
Una història de canvis
Una de les coses que més em va agradar de la novel·la és veure com Catrijn intenta trobar el seu lloc en un món en què les dones tenien molt poques possibilitats de decidir sobre la seva pròpia vida.
Ella no és una heroïna perfecta ni una dona que ho tingui tot resolt. Té por, comet errors i ha de prendre decisions difícils, però també té ganes de començar de nou i de construir una vida diferent.
I és precisament aquesta voluntat de tirar endavant la que fa que sigui fàcil seguir la seva història.
Al mateix temps, la novel·la ens acosta a la vida quotidiana de l'època i a un món en què els oficis artesans tenien una gran importància.
Entre tots aquests elements, la ceràmica va anar guanyant protagonisme per a mi.
El blau de Delft
Abans de llegir Azul de medianoche, quan pensava en Delft no pensava especialment en la seva ceràmica.
Però a mesura que avançava en la lectura, aquelles peces blanques decorades amb blau van anar despertant la meva curiositat.
Com s'havien fet? Per què eren blaves? D'on venia aquella tradició?
I, com em passa moltes vegades quan alguna cosa em desperta curiositat, vaig començar a buscar informació.
Vaig descobrir així que darrere d'aquelles peces hi havia tota una història relacionada amb el comerç, la influència de la porcellana xinesa i els artesans que, durant el segle XVII, van convertir Delft en un important centre de producció ceràmica.
Però aquesta història mereix un article propi, i en parlo a La ceràmica de Delft: la història del famós blau i blanc
Delft també em va portar a descobrir una altra història, molt més tràgica: l'explosió del polvorí que va sacsejar la ciutat el 12 d'octubre de 1654. En parlo a Delft, el dia que el tro va sacsejar la ciutat.
Un llibre que em va portar més lluny
Això és una de les coses que més m'agraden dels llibres. No sempre es queden en la història que expliquen.
De vegades una novel·la ens porta a un lloc, una època, una persona o una manifestació artística que fins aquell moment no ens havia despertat cap interès.
En el meu cas, Azul de medianoche va fer que mirés Delft amb uns altres ulls.
Vaig començar llegint la història de Catrijn i vaig acabar descobrint moltes coses que no coneixia: la ceràmica de Delft i també alguns dels episodis que van marcar la història de la ciutat.
I aquesta és precisament la raó per la qual aquest llibre ha acabat tenint un lloc en aquest blog.
Perquè llegir també és descobrir.
I, de vegades, una novel·la ens deixa amb ganes de continuar investigant molt després d'haver arribat a l'última pàgina.
Fitxa del llibre
Títol: Azul de medianoche
Autora: Simone van der Vlugt
Títol original: Nachtblauw
Any de publicació original: 2016
Editorial: Duomo Ediciones
Col·lecció: Nefelibata
Traducció: Catalina Ginard Féron
Pàgines: 368
Gènere: Novel·la històrica
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada