Hi ha llibres que, a més d'explicar-nos una història, ens desperten la curiositat per descobrir-ne d'altres que s'amaguen darrere de les seves pàgines.
A mi m'ha passat amb Azul Vermeer, de Mar Mella.
El títol ja em va cridar l'atenció. Johannes Vermeer és un d'aquells pintors que sempre m'han fascinat, potser per aquella llum tan especial dels seus quadres, per les escenes tranquil·les de la vida quotidiana i per aquell blau tan intens que apareix en moltes de les seves obres.
Però aquesta novel·la no és simplement una història sobre Vermeer.
La història ens porta, d'una banda, fins a Delft, als Països Baixos, al segle XVII, en els últims anys de la vida del pintor i després de la seva mort. La família de Vermeer es troba en una situació econòmica molt difícil i els seus quadres arriben a convertir-se en una manera de pagar els deutes.
I, d'altra banda, ens trobem amb Marta Miralles, una restauradora especialitzada en pintura flamenca que rep l'encàrrec de restaurar un antic quadre que amaga més d'una història.
A partir d'aquí, el passat i el present es van entrellaçant i la pintura es converteix en el fil que uneix diferents personatges i diferents moments.
Una de les coses que m'ha agradat és que Vermeer no és exactament un personatge de la novel·la. La seva presència és molt més subtil. És a través de la seva obra, de la seva família i del món de la pintura que la seva figura va apareixent al llarg de la història.
I també hi ha els colors.
La novel·la està dividida en quatre parts, encapçalades per quatre colors: blanc de plom, vermell ocre, groc de l'Índia i blau ultramar. La mateixa autora ha explicat que el color tenia una importància especial en l'obra de Vermeer i que aquesta estructura era també una manera de retre-li homenatge.
El blau ultramar, evidentment, té un protagonisme especial.
I aquí és quan el llibre em va fer venir ganes de mirar els quadres de Vermeer d'una altra manera.
Perquè quan contemplem una pintura, sovint ens fixem en el que representa: una dona llegint una carta, una jove davant d'una finestra, una noia abocant llet...
Però darrere d'aquelles imatges també hi ha els colors, els pigments, la llum, els materials i tota una manera de pintar.
I això em va portar de nou a Delft.
Una ciutat que ja havia conegut a través d'altres històries i que ara tornava a aparèixer relacionada amb un dels seus habitants més famosos.
Vermeer va viure gairebé tota la seva vida a Delft i hi va pintar moltes de les seves petites escenes d'interior. També va pintar una de les vistes més conegudes de la ciutat, Vista de Delft.
I és curiós pensar que avui podem mirar aquests quadres i veure-hi una ciutat i una societat que van desaparèixer fa segles.
Potser és això el que més m'agrada de llegir novel·les com Azul Vermeer: que una història pot acabar portant-nos a una altra.
Comences llegint sobre una restauradora i un quadre misteriós i acabes buscant informació sobre un pintor del segle XVII, sobre els seus colors, sobre Delft i sobre unes obres que han arribat fins als nostres dies.
I, una vegada més, un llibre m'ha obert una porta.
Aquesta vegada, la porta porta fins a Delft i fins a Johannes Vermeer.
Fitxa del llibre:
Títol: Azul Vermeer
Autora: Mar Mella
Editorial: Suma de Letras
Any de publicació: 2013
Gènere: Novel·la / ficció històrica i misteri
Pàgines: 496
Idioma: Castellà
Autora: Mar Mella
Editorial: Suma de Letras
Any de publicació: 2013
Gènere: Novel·la / ficció històrica i misteri
Pàgines: 496
Idioma: Castellà
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada