M’agrada quan un llibre no s’acaba quan arribo a l’última pàgina.
A mi em va passar amb Capricho, d’Almudena de Arteaga. La novel·la em va portar fins al Madrid de finals del segle XVIII i començaments del XIX, però també em va descobrir un lloc que jo encara no coneixia: el jardí d’El Capricho.
Goya i tres dones
La novel·la té com un dels seus grans protagonistes Francisco de Goya, un pintor que va saber retratar com pocs la societat del seu temps.
Al seu voltant apareixen tres dones importants: la comtessa-duquessa de Benavente, la duquessa d’Alba i la comtessa de Chinchón.
A través d’elles, l’autora ens acosta als teatres, les places, els convents i els palaus del Madrid de l’època. Un món de noblesa, luxe i entreteniment que viu aparentment despreocupat mentre, al seu voltant, la història està a punt de canviar.
Perquè el segle XVIII s’acaba i el XIX arriba carregat de conflictes.
Una història de capricis
El mateix títol de la novel·la ja ens dona una pista.
Capricho és una història de capricis: els de la duquessa d’Osuna i el seu Palau del Capricho; els de Goya i les seves obres; els d’una societat lliurada al luxe i a l’oci, i també els de Godoy, obsessionat amb trobar dues pintures de Goya.
És precisament la recerca d’aquestes dues obres la que fa avançar la trama.
A partir d’aquí apareixen robatoris, assassinats i secrets, amb la presència de la Inquisició com una ombra que plana sobre els personatges.
La novel·la combina així història i ficció i ens permet entrar en una època que, mentre gaudeix dels seus palaus i diversions, s’acosta a un període cada vegada més convuls.
Després de llegir Capricho, El Capricho ja no era per a mi simplement el nom d’un jardí. Ara volia conèixer-ne la història.»
Aquesta és una de les coses que més m’agraden dels llibres històrics: poden fer que un lloc que abans no significava res per a nosaltres adquireixi de sobte una història.
Del llibre al jardí
Per això he volgut separar aquestes dues descobertes en dos articles.
Aquí, a Llegint i descobrint, us parlo de la novel·la i de la curiositat que em va despertar.
Si voleu conèixer millor aquell lloc que apareix a les seves pàgines, podeu continuar la lectura amb l’article sobre El Capricho, a Viatjant mirant al passat, on m’endinso en la història i els racons d’aquest jardí madrileny.
Perquè, de vegades, un llibre no és el final d’una història.
És simplement el lloc on comença una nova descoberta.
Fitxa del llibre
Títol: Capricho
Autora: Almudena de Arteaga
Gènere: Novel·la històrica
Editorial: Martínez Roca
Any de publicació: 2002
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada