.jpg)
Hi ha llibres que ens expliquen una història i n'hi ha d'altres que ens fan sentir que hem viatjat a una altra època.
Les novel·les de Chufo Lloréns pertanyen a aquesta segona categoria. A través dels seus personatges i de les seves històries podem recórrer una Barcelona que ja no existeix, conèixer la manera de viure d'altres temps i descobrir una ciutat molt diferent de la que coneixem avui.
Chufo Lloréns va néixer a Barcelona l'any 1931. Abans de dedicar-se plenament a la literatura va estudiar Dret i va treballar en el món de l'espectacle. La seva afició per la història el va portar finalment a convertir-se en escriptor de novel·la històrica, gènere en què va aconseguir un gran reconeixement.
Al llarg de la seva trajectòria va escriure novel·les ambientades en diferents moments històrics, però Barcelona va tenir un protagonisme especial en bona part de la seva obra.
Jo n'he llegit tres: Te daré la tierra, Mar de fuego i La ley de los justos.
I les tres m'han permès fer, d'alguna manera, un viatge per la història de Barcelona.
Barcelona al segle XI
La primera que vaig llegir va ser Te daré la tierra, publicada l'any 2008.
La novel·la ens porta fins a la Barcelona del segle XI, una ciutat molt diferent de l'actual. A través dels seus protagonistes descobrim una societat marcada per les diferències entre classes, el poder, el comerç, les ambicions i les lluites personals. Però la història de Ricard Guillem, el protagoniste, mereix un article propi, perquè darrere del personatge literari hi ha una figura real i una petjada que encara podem trobar a Barcelona.
Un dels aspectes que més m'ha agradat és precisament aquesta recreació de la ciutat.
Quan llegim sobre una Barcelona medieval, no només estem llegint una història de ficció. També podem imaginar com eren els seus carrers, les seves cases, les relacions entre els seus habitants i una manera de viure que queda molt lluny de la nostra.
Lloréns aconsegueix crear un escenari molt complet i fer que la ciutat sigui gairebé un personatge més de la novel·la.
Mar de fuego
Després vaig continuar amb Mar de fuego, publicada el 2011.
La novel·la torna a portar-nos a la Barcelona medieval i manté una relació amb l'univers de Te daré la tierra.
De nou trobem una història plena d'intrigues, passions, conflictes i lluites pel poder, però també una recreació molt detallada de la societat d'aquella època.
Llegint-la, és inevitable comparar aquella Barcelona amb la ciutat actual.
Avui podem caminar pel Barri Gòtic, contemplar la catedral o passejar per carrers que han canviat molt al llarg dels segles. Però sota la ciutat actual hi ha les restes d'aquella Barcelona medieval que Chufo Lloréns intenta recuperar a través de la literatura.
I molts segles després, La ley de los justos
Amb La ley de los justos, el salt temporal és enorme.
Deixem enrere la Barcelona medieval i arribem a la ciutat de finals del segle XIX i començaments del XX. La novel·la se situa a la Barcelona posterior a l’Exposició Universal de 1888 i ens mostra els canvis socials i polítics que acompanyen l’entrada al nou segle.
És una Barcelona que està canviant ràpidament. L'Eixample s'estén, la burgesia guanya protagonisme i la ciutat viu una època de transformacions econòmiques, socials i urbanístiques.
Aquí ja no trobem la Barcelona medieval, però sí una ciutat sotmesa, una vegada més, a grans canvis.
I aquesta és una de les coses que m'interessen de les tres novel·les: permeten veure com una mateixa ciutat pot canviar completament amb el pas dels segles.
De la Barcelona medieval de Te daré la tierra i Mar de fuego passem a la Barcelona moderna i burgesa de La ley de los justos.
Tres novel·les. Dues èpoques molt diferents. I una mateixa ciutat com a teló de fons.
La història a través dels personatges
Una de les característiques de Chufo Lloréns és la seva capacitat per combinar els fets històrics amb les històries personals dels seus protagonistes.
Els grans esdeveniments històrics hi són presents, però no els vivim com si estiguéssim llegint un llibre d'història.
Els vivim a través de persones que estimen, pateixen, lluiten, tenen ambicions, cometen errors i intenten sobreviure en el món que els ha tocat viure.
Aquesta és, probablement, una de les grans virtuts de la novel·la històrica: apropar-nos al passat a través de les persones.
Molt bones, però també molt llargues
He gaudit de les tres novel·les, però hi ha una cosa que he de reconèixer: per a mi, les novel·les de Chufo Lloréns són massa llargues.
Això no vol dir que no m'agradin. Al contrari.
M'agrada la seva manera de recrear les èpoques històriques, la documentació, els escenaris i els personatges. Però de vegades tinc la sensació que algunes històries es podrien explicar amb menys pàgines.
És, evidentment, una qüestió personal.
Hi ha lectors que gaudeixen especialment de les novel·les molt extenses, amb nombrosos personatges, trames secundàries i descripcions detallades. Jo, en canvi, prefereixo una mica més de concisió.
Però això no m'ha impedit gaudir de les seves novel·les ni valorar la feina que hi ha al darrere.
Un escriptor que ens fa mirar Barcelona d'una altra manera
Potser el que més m'ha agradat de llegir aquestes tres novel·les és haver pogut descobrir diferents moments de la història de Barcelona a través de la ficció.
Després de llegir-les, és difícil mirar alguns indrets de la ciutat exactament de la mateixa manera.
Perquè sabem que abans que nosaltres hi hagués carrers, edificis i persones que van viure unes altres històries.
I això és precisament el que busco moltes vegades quan llegeixo una novel·la històrica: que la història deixi de ser només un conjunt de dates i esdevingui alguna cosa que podem imaginar.
Chufo Lloréns va morir a Barcelona el maig de 2025, als 94 anys, després d'una llarga trajectòria literària.
La seva obra queda com un ampli recorregut per diferents èpoques, ciutats i societats, i especialment per aquella Barcelona que va convertir en escenari de moltes de les seves històries.
Jo he fet el meu petit viatge amb tres dels seus llibres.
Te daré la tierra, Mar de fuego i La ley de los justos.
Tres lectures que m'han fet viatjar al passat i descobrir una Barcelona diferent.
I, encara que continuï pensant que Chufo Lloréns escriu novel·les massa llargues, també puc dir que és un d'aquells autors que, quan acabes un dels seus llibres, t'ha deixat una mica més a prop de la història.
I això, al capdavall, també és una bona manera de llegir.
Fitxa de les novel·les:
Te daré la tierra
Autor: Chufo Lloréns
Any de publicació: 2008
Gènere: Novel·la històrica
Mar de fuego
Autor: Chufo Lloréns
Any de publicació: 2011
Gènere: Novel·la històrica
La ley de los justos
Autor: Chufo Lloréns
Any de publicació: 2015
Gènere: Novel·la històrica
.jpg)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada