Fa temps que vaig llegir La calle de la judería, de Toti Martínez de Lezea, i he de reconèixer que ja no recordo tots els detalls de la història.
Però hi ha llibres que, encara que passin els anys, ens deixen alguna cosa. I aquest és un d'ells.
Quan vaig tornar a pensar en aquesta novel·la, em vaig adonar que darrere de la història hi havia una ciutat i un passat que em venia de gust descobrir una mica més: la Vitoria-Gasteiz del segle XV i la comunitat jueva que hi va viure durant segles.
I així és com, una vegada més, un llibre m'ha portat a investigar.
Una família jueva a la Vitoria del segle XV
La calle de la judería va ser la primera novel·la publicada per Toti Martínez de Lezea, l'any 1998.
L'autora, nascuda a Vitoria-Gasteiz, va situar la història a la seva ciutat i va construir una novel·la històrica al voltant d'una família jueva i dels seus descendents, en un període que va des de començaments del segle XV fins als anys posteriors a l'expulsió de 1492.
La història comença l'any 1404 amb el naixement de Josef, fill d'un metge jueu, David ben Sahadia. Josef acabarà convertint-se al cristianisme, mentre que el seu germà Joshua continuarà mantenint la religió dels seus avantpassats.
A partir d'aquí, la novel·la segueix diverses generacions d'una família marcada per les conversions, les relacions entre jueus i cristians i els canvis que es van produint al llarg d'aquell segle.
La mateixa autora explicava, quan es va publicar el llibre, que la novel·la barrejava realitat i ficció i que estava construïda a partir de fets i personatges reals relacionats amb els carrers del casc antic de Vitoria.
I això és precisament el que m'ha fet venir ganes de mirar més enllà de la novel·la.
La Vitoria jueva
Avui costa imaginar que una part del casc antic de Vitoria va estar habitada durant més de dos segles per una important comunitat jueva.
Però la seva presència està documentada des de l'edat mitjana i el carrer que actualment coneixem com Nueva Dentro-Judería conserva en el seu mateix nom el record d'aquella comunitat.
Els jueus van viure en aquesta zona entre els anys 1256 i 1492. L'any 1992, coincidint amb el cinquè centenari de l'expulsió, l'Ajuntament va recuperar oficialment el nom de Judería per recordar aquella presència.
Per tant, quan llegim La calle de la judería, no estem parlant d'un lloc inventat per a la novel·la.
Aquells carrers van existir realment.
I molts encara existeixen.
Passejar pels carrers de la novel·la
El casc antic de Vitoria conserva bona part del seu entramat medieval.
Carrers com Cuchillería, Pintorería, Zapatería, Herrería o Correría ens permeten imaginar una ciutat molt diferent de l'actual, però al mateix temps sorprenentment recognoscible.
És una de les coses que més m'agraden de les novel·les històriques: poder llegir una història i després buscar en un mapa els llocs on van viure els seus personatges.
En aquest cas, encara podem caminar pels carrers que formen part del paisatge de la novel·la.
I hi ha un edifici que té una importància especial.
La Casa del Cordón
Al carrer Cuchillería hi trobem la Casa del Cordón, un dels edificis medievals més coneguts de Vitoria.
La casa va ser construïda al segle XV per Juan Sánchez de Bilbao, un jueu convers, i conserva una torre medieval al seu interior.
També està molt relacionada amb la història de la família que protagonitza La calle de la judería. La mateixa Toti Martínez de Lezea explicava que la novel·la s'havia construït al voltant de la família Sánchez de Bilbao, que va habitar aquest palau.
La Casa del Cordón també té una història pròpia molt interessant: els Reis Catòlics hi van ser allotjats i, anys més tard, el cardenal Adriano d'Utrecht hi va rebre la notícia del seu nomenament com a papa Adrià VI.
Així, un edifici que avui podem visitar ens permet acostar-nos una mica més a aquella Vitoria que apareix a les pàgines del llibre.
I què va passar amb els jueus de Vitoria?
A mesura que avança el segle XV, la situació de les comunitats jueves de la península es va anar fent cada vegada més difícil.
La novel·la ens mostra aquest món a través de les persones i de les famílies, però darrere de la ficció hi havia una realitat històrica molt més àmplia.
L'any 1492, els Reis Catòlics van decretar l'expulsió dels jueus dels seus regnes.
La comunitat jueva de Vitoria també va haver de marxar.
Però abans de fer-ho va deixar enrere un lloc que encara avui conserva la seva memòria.
Judimendi, la muntanya dels jueus
A l'altra banda de la ciutat hi ha Judimendi, un nom que en euskera significa precisament muntanya dels jueus.
Abans de l'expulsió, aquell lloc era el cementiri de la comunitat jueva de Vitoria.
El juny de 1492, poc abans de marxar, els jueus vitorians van cedir el cementiri a la ciutat amb unes condicions molt especials: aquell espai no s'havia d'edificar ni cultivar.
D'aquesta manera, un lloc sagrat per a aquella comunitat ha arribat fins als nostres dies.
Avui Judimendi és un parc urbà, però el seu nom continua recordant aquella història. I fins i tot hi trobem una escultura, Convivencia, de l'artista Yaël Artsi, dedicada a la memòria de l'antic cementiri jueu.
Un llibre que em porta a un lloc que encara existeix
Quan vaig llegir La calle de la judería fa anys, segurament no imaginava que algun dia acabaria buscant els carrers i els edificis que apareixen relacionats amb la història.
Ara, en tornar a mirar el llibre amb uns altres ulls, m'ha interessat especialment descobrir aquesta Vitoria que encara conserva petites empremtes del seu passat jueu.
La calle Nueva Dentro-Judería, els carrers del casc medieval, la Casa del Cordón i Judimendi són peces d'una història que va formar part de la ciutat durant segles.
I potser això és una de les coses que més m'agraden dels llibres.
Que una història que vam llegir fa temps pot quedar adormida en algun racó de la memòria i, anys després, tornar a despertar la curiositat.
Perquè un llibre no sempre s'acaba quan arribem a l'última pàgina.
De vegades, és precisament allà on comença un altre viatge.
Si voleu conèixer una mica més la història d'aquella comunitat jueva i els llocs que encara avui en conserven la memòria, en parlo amb més detall a l'article La història del call jueu de Vitoria, a Viatjant mirant al passat.
Fitxa del llibre:
Títol: La calle de la judería
Autora: Toti Martínez de Lezea
Editorial: Ttarttalo
Any de publicació: 1998
Gènere: Novel·la històrica
Ambientació: Vitoria-Gasteiz, segle XV
Pàgines: 490
Lloc on transcorre: Vitoria-Gasteiz
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada