A mi, La reina del azúcar, de Dolores García Ruiz, em va descobrir una ciutat que coneixia molt poc: Melilla.
La novel·la ens porta a la Melilla de principis del segle XX a través de la història d’Inés Belmonte, una dona coneguda com «la reina del azúcar».
La història comença quan, en un arxiu militar, apareix un quadern amb les memòries d’Inés. El jutge Prieto i el comandant Fonseca intentaran descobrir què s’amaga darrere d’aquelles pàgines.
A partir d’aquí, el relat alterna el present amb les memòries d’Inés i ens porta per una història d’amors, ambicions, secrets i conflictes.
Una dona en una ciutat en transformació
Inés és una dona forta i decidida a obrir-se camí en una època en què les dones ho tenien especialment difícil. La seva història personal ens permet acostar-nos també a la societat d’aquells anys.
La lectura em va despertar la curiositat per l'arquitectura modernista de Melilla, i especialment per l’obra d’Enrique Nieto, col·laborador d’Antoni Gaudí i autor de nombrosos edificis de la ciutat.
Una època convulsa
Aquella Melilla també estava marcada pels conflictes militars del nord d’Àfrica i per la Guerra del Rif.
El desastre d’Annual, Monte Arruit i Dar-Drius formen part del context històric en què transcorre la novel·la i ajuden a entendre millor el món dels seus personatges.
I si voleu anar una mica més enllà...
En vaig fer una descoberta més detallada a Catalunya mirant al passat.
Fitxa del llibre:
Títol: La reina del azúcar
Autora: Dolores García Ruiz
Editorial: Versátil
Any de publicació: 2015
Gènere: novel·la històrica
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada