Hi ha llibres que, quan els acabes, simplement tanques i deixes a la prestatgeria. I n'hi ha d'altres que et fan anar una mica més enllà i començar a preguntar-te què hi ha de cert en allò que acabes de llegir.
Las voces del desierto, de Marlo Morgan, és un d'aquests llibres.
Quan el vaig conèixer, el que més em va cridar l'atenció va ser la història que explicava. L'autora relatava un suposat viatge de quatre mesos pel desert australià amb un grup d'aborígens que es feien anomenar els «Real People». Segons el relat, havia estat escollida per transmetre al món occidental el missatge d'un poble que vivia d'una manera completament diferent de la nostra.
El missatge era, en el fons, una crítica a la nostra manera de viure: el consum excessiu, la distància respecte de la natura, la necessitat de posseir, la manera com ens hem anat allunyant d'allò essencial.
És fàcil entendre per què el llibre va tenir tant èxit.
Però hi havia una qüestió important: era real aquella història?
Una història presentada com a real
Marlo Morgan va publicar inicialment Mutant Message Down Under, títol original del llibre, com si fos el relat d'una experiència que ella mateixa havia viscut a Austràlia.
El llibre explicava el seu suposat viatge amb aquella comunitat aborigen i les ensenyances que havia rebut durant el camí. La història va aconseguir una gran difusió i va arribar a convertir-se en un èxit internacional.
Quan HarperCollins va publicar una nova edició, però, el llibre va aparèixer catalogat com a ficció. Morgan va explicar que aquella classificació servia per protegir la comunitat i mantenir en secret la seva identitat i el lloc sagrat on, segons ella, havia estat amb el grup.
Però aquesta explicació no va convèncer els representants aborígens australians.
Els aborígens van negar que aquella història hagués passat
Diversos representants i ancians aborígens van investigar el relat i van afirmar que no hi havia proves que existís la tribu que Morgan descrivia ni que ella hagués fet aquell viatge pel desert.
La Dumbartung Aboriginal Corporation, una organització aborigen d'Austràlia Occidental, va denunciar que el llibre presentava com a autèntiques unes tradicions i unes creences que no corresponien a la realitat dels pobles aborígens.
La controvèrsia va arribar molt més lluny que una simple discussió sobre si un llibre era ficció o no. El problema era que moltes persones d'Europa i dels Estats Units podien acabar coneixent la cultura aborigen gairebé exclusivament a través d'aquella història.
I algunes de les coses que el llibre atribuïa als aborígens eren especialment problemàtiques. Investigacions posteriors han assenyalat afirmacions falses sobre qüestions com el canibalisme, la telepatia o el celibat.
El moment de la veritat
El 1996, un grup d'ancians aborígens va viatjar als Estats Units per confrontar Marlo Morgan i defensar la seva cultura davant les afirmacions del llibre.
Segons la documentació sobre aquell episodi, Morgan va acabar reconeixent davant d'ells que la seva obra era ficció i es va disculpar per haver-los ofès.
I aquí és on la història del llibre em sembla especialment curiosa.
Perquè una cosa és llegir una novel·la sabent que és una novel·la. Podem gaudir-la, emocionar-nos, reflexionar sobre les seves idees i deixar-nos portar per la imaginació.
Però és molt diferent quan una història de ficció es presenta com una experiència real i, a més, parla en nom d'una cultura que existeix de veritat.
I aleshores, què en queda del llibre?
Aquesta és la pregunta que em sembla més interessant.
Perquè descobrir que la història no era real no fa desaparèixer automàticament totes les preguntes que el llibre pot provocar.
Continua fent-nos pensar sobre la nostra manera de viure, sobre la relació que tenim amb la natura, sobre el consum, sobre la necessitat de tenir cada vegada més coses i sobre si realment vivim com voldríem viure.
Però ara ho podem llegir d'una altra manera.
No com el missatge autèntic d'un poble aborigen, perquè no ho és.
Sinó com les idees d'una autora que va construir una història al voltant d'una determinada manera d'entendre el món.
I per a mi aquí hi ha una altra descoberta.
No tot allò que ens fa pensar ha de ser necessàriament veritat.
Podem trobar una idea interessant dins d'una història inventada. Però això no vol dir que hàgim d'acceptar com a cert tot el que la història ens explica.
Potser aquesta és una de les coses més importants que podem aprendre també dels llibres: llegir, gaudir, deixar-nos sorprendre... però continuar preguntant-nos.
Perquè una cosa és el que un llibre ens explica.
I una altra, el que realment va passar.
I de vegades, descobrir la diferència entre totes dues coses és precisament el que fa que un llibre sigui encara més interessant.
Fitxa del llibre
Títol: Las voces del desierto
Títol original: Mutant Message Down Under
Autora: Marlo Morgan
Any de publicació: 1991
Gènere: Relat espiritual / literatura d'autoajuda
Ambientació: Austràlia
Tema: El contacte amb una suposada comunitat aborigen i la reflexió sobre la manera de viure de la societat occidental.
Important: L'obra va ser presentada inicialment com una experiència real, però posteriorment va ser considerada ficció i el relat ha estat fortament qüestionat per representants i investigadors aborígens australians.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada