Hi ha històries reals que semblen inventades per un novel·lista. Històries de viatges, de perills, de sacrificis i de persones que, sense saber-ho, van acabar participant en una de les gestes sanitàries més extraordinàries de la història.
Una d’aquestes històries és la que Javier Moro recupera a la seva novel·la A flor de piel, publicada l’any 2015 per Seix Barral.
La novel·la ens porta a començaments del segle XIX, quan la verola era una de les malalties més temudes i mortals. En aquella època encara resultava difícil imaginar que una vacuna pogués recórrer milers de quilòmetres per mar per arribar a territoris situats a l’altra banda del món.
I, tanmateix, això és precisament el que va passar.
Una expedició extraordinària
El 30 de novembre de 1803, una corbeta va partir del port de la Corunya amb destinació als territoris espanyols d’ultramar. A bord hi viatjaven vint-i-dos infants orfes, la presència dels quals era fonamental per conservar la vacuna durant el llarg viatge.
L’expedició estava dirigida pel metge Francisco Xavier Balmis i comptava amb el seu ajudant, Josep Salvany. Amb ells viatjava una dona que acabaria convertint-se en una de les grans protagonistes d’aquella aventura: Isabel Zendal, encarregada de tenir cura dels infants.
La missió era tan senzilla d’explicar com difícil de dur a terme: portar la vacuna contra la verola a Amèrica i posteriorment a altres territoris, mantenint-la activa durant la travessia.
Per aconseguir-ho es va utilitzar un procediment extraordinari. La vacuna es transmetia d’un infant a un altre, de manera que pogués mantenir-se activa durant el llarg viatge.
Avui pot resultar difícil imaginar les dificultats que comportava una empresa semblant. No existien els mitjans de transport actuals, ni sistemes de refrigeració, ni les comunicacions que avui donem per descomptades.
L’oceà era una distància enorme i cada etapa del viatge estava plena d’incerteses.
Isabel Zendal, una dona extraordinària
Un dels grans atractius de A flor de piel és la figura d’Isabel Zendal.
La seva història resulta especialment interessant perquè procedia d’un món humil i, tanmateix, acabaria formant part d’una expedició que recorreria una enorme part del planeta.
Zendal no era una científica ni una dona pertanyent a les elits del seu temps. La seva tasca estava relacionada amb la cura dels infants, però la seva responsabilitat era enorme. D’ella depenia, en bona part, que aquells petits poguessin suportar el viatge i que la missió pogués continuar.
Javier Moro converteix Isabel en una figura central de la novel·la i ens permet apropar-nos a una dona que durant molt de temps va romandre pràcticament oblidada.
I potser és precisament això el que més crida l’atenció: darrere d’una gran gesta científica també hi trobem persones anònimes l’esforç de les quals va ser imprescindible.
Si vols conèixer millor la història real d’Isabel Zendal i de l’expedició, pots llegir l’article que li vaig dedicar a Viatjant mirant al passat: "La Reial Expedició Filantròpica de la Vacuna: un viatge per salvar vides".
Balmis i Salvany
Els altres dos grans protagonistes són Francisco Xavier Balmis i Josep Salvany.
Tots dos comparteixen una mateixa passió per la medicina i per portar la vacuna fins a llocs on podia salvar milers de vides, tot i que les seves personalitats i els seus camins són diferents.
La novel·la no es limita a explicar l’expedició com una successió d’esdeveniments històrics. També mostra les tensions entre els protagonistes, les seves ambicions, les seves diferències i els seus sentiments.
D’aquesta manera, la gran aventura sanitària es converteix també en una història profundament humana.
Un viatge cap al desconegut
L’expedició va travessar l’Atlàntic i va arribar a Amèrica. Des d’allà va continuar el seu recorregut per diferents territoris fins a arribar també a les Filipines i a altres indrets de l’Extrem Orient. La campanya es va desenvolupar entre 1803 i 1814 i va arribar també a la Xina.
Durant el camí van haver d’afrontar temporals, dificultats, oposició i tota mena d’obstacles. La mateixa expedició es va desenvolupar en un moment complicat de la història d’Espanya, marcat per la inestabilitat política i els conflictes de l’època.
Però la missió va continuar.
Més enllà de les aventures i dels conflictes personals, el que resulta realment extraordinari és pensar en l’objectiu que perseguien aquells viatgers: portar una vacuna a milers de quilòmetres de distància per evitar que altres persones morissin d’una malaltia que durant segles havia provocat enormes epidèmies.
Una història que mereix ser recordada
Potser el més sorprenent de A flor de piel és descobrir que una empresa de tanta importància hagi romàs durant tant de temps relativament desconeguda pel gran públic.
La Reial Expedició Filantròpica de la Vacuna va ser una autèntica aventura científica i humanitària. Javier Moro la transforma en una novel·la en què es barregen història, viatges, dificultats, sentiments i personatges reals.
I quan acabem el llibre queda una pregunta inevitable: quantes històries extraordinàries continuen amagades en el nostre passat?
La d’Isabel Zendal, Balmis, Salvany i aquells vint-i-dos infants n’és una.
Una història que va començar en un port de Galícia l’any 1803 i que va acabar convertint-se en un viatge al voltant del món.
Una història de ciència, però també de coratge.
I, sobretot, una història de persones que es van enfrontar al desconegut per intentar salvar la vida de moltes altres.
La meva impressió
A flor de piel és una novel·la que permet descobrir un episodi històric fascinant a través d’uns personatges que van haver d’afrontar situacions que avui ens resulten difícils d’imaginar.
M’ha semblat especialment interessant la figura d’Isabel Zendal, perquè representa aquelles dones que van participar en grans esdeveniments històrics i que, durant molt de temps, van quedar relegades a un segon pla.
Javier Moro aconsegueix convertir una expedició científica en una història plena d’aventures i emocions, però el més important roman al final: recordar que aquella aventura va ser real i que darrere dels seus protagonistes hi havia persones que es van arriscar molt per portar una vacuna allà on feia falta.
De vegades, mirar cap al passat també serveix per comprendre millor el present.
I la història de A flor de piel és, sens dubte, una d’aquestes històries que val la pena recuperar.
Fitxa del llibre:
Títol: A flor de piel
Autor: Javier Moro
Editorial: Seix Barral
Any de publicació: 2015
Pàgines: 496
Fonts consultades
- Javier Moro, A flor de piel, Seix Barral, 2015.
- Documentació sobre la Reial Expedició Filantròpica de la Vacuna.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada