El cerrajero del rey: una novel·la entre el ferro i les intrigues de la cort

El cerrajero del rey, de María José Rubio Aragonés, ens trasllada al Madrid del segle XVIII i ens introdueix en un món que sovint queda amagat darrere dels grans noms de la història: el dels artesans que treballaven per a la cort.

Entre reixes, portes, forges i grans projectes arquitectònics, la novel·la ens acosta a uns oficis que avui ens poden semblar llunyans, però que van tenir un paper important en la construcció i la decoració dels espais de la monarquia.

Un ofici al servei de la cort

El protagonista és Francisco Barranco, un jove artesà que vol obrir-se camí en el món de la serralleria i la reixeria.

Al seu costat apareix José de Flores, el seu mestre, que tindrà un paper important en el seu recorregut professional.

A través dels seus personatges, la novel·la ens mostra el món dels tallers, els aprenentatges i les dificultats que havia de superar qui volia progressar en un ofici artesanal.

Treballar per a la Casa Reial significava participar en obres importants, on l’habilitat dels artesans era tan necessària com el talent dels arquitectes i dels artistes.

El Madrid del segle XVIII

Més enllà de la història dels protagonistes, el llibre ens permet acostar-nos al Madrid de la cort borbònica, dels palaus i de les grans obres.

El ferro hi deixa de ser simplement un material utilitari i es converteix també en un element de l’arquitectura i la decoració. Reixes, balustrades i portes podien arribar a ser autèntiques obres d’art.

Del llibre a la investigació

En acabar El cerrajero del rey, em vaig quedar amb ganes de saber més coses sobre Francisco Barranco i José de Flores.

La novel·la em va portar a investigar els cerrajeros de Cámara, la seva relació amb la cort i les obres que se'ls poden atribuir.

Però aquesta és una història que mereix un espai propi.

Per això, a Llegint i descobrint em quedo amb el llibre i amb la curiositat que em va despertar. La investigació sobre els artesans reials i les seves obres continuarà a Viatjant mirant al passat.

Perquè, de vegades, un llibre no és el final d’una història.

És simplement el lloc on comença la investigació.

Fitxa del llibre:

Títol: El cerrajero del rey

Autora: María José Rubio Aragonés

Any de publicació: 2012

Gènere: novel·la històrica

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els jueus catalans. La història que mai no t'han explicat, de Manuel Forcano

Hi ha llibres que no només ens expliquen una història, sinó que ens obren una porta a un passat que desconeixíem. Aquest llibre de Manuel Forcano és una d'aquestes lectures. A través de les seves pàgines descobrim la presència jueva a Catalunya i una part de la nostra història que durant molt de temps ha quedat en segon pla. El llibre ens acosta a les comunitats jueves que van viure a Catalunya, als seus costums, als seus oficis i a la seva vida quotidiana, però també als moments més difícils que van haver d'afrontar al llarg dels segles. Llegir sobre aquest passat fa mirar d'una altra manera alguns dels llocs que formen part del nostre patrimoni. Darrere d'un carrer, d'un edifici o d'un antic call jueu hi ha històries de persones que hi van viure, hi van treballar i hi van deixar la seva empremta. Una de les coses que més m'agrada dels llibres d'història és precisament aquesta: ens permeten descobrir allò que sovint no veiem quan passem per un lloc. El ...

Més informació

Azul de medianoche, una novel·la que em va descobrir la ceràmica de Delft

De vegades començo un llibre sense imaginar que acabarà portant-me a descobrir alguna cosa que fins aquell moment desconeixia. Això és el que em va passar amb Azul de medianoche , de Simone van der Vlugt. Una novel·la històrica ambientada als Països Baixos del segle XVII que, a més de portar-me a una època que m'agrada descobrir a través de la literatura, em va fer fixar-me en una cosa que fins aleshores no coneixia gaire: la ceràmica de Delft. La protagonista és Catrijn, una dona que viu en una petita localitat dels Països Baixos a mitjan segle XVII. Després de quedar vídua, decideix deixar enrere la vida que ha conegut i començar de nou. El seu camí la porta fins a Amsterdam i, més endavant, a Delft, una ciutat que en aquella època vivia un moment de gran activitat comercial i artesanal. És allí on Catrijn entra en contacte amb el món de la ceràmica i descobreix que té una habilitat especial per a la pintura. A partir d'aquí, la seva vida quedarà estretament relacionada amb a...

Més informació

Capricho, d’Almudena de Arteaga: un llibre que em va portar a un jardí

M’agrada quan un llibre no s’acaba quan arribo a l’última pàgina. A mi em va passar amb Capricho, d’Almudena de Arteaga. La novel·la em va portar fins al Madrid de finals del segle XVIII i començaments del XIX, però també em va descobrir un lloc que jo encara no coneixia: el jardí d’El Capricho. Goya i tres dones La novel·la té com un dels seus grans protagonistes Francisco de Goya, un pintor que va saber retratar com pocs la societat del seu temps. Al seu voltant apareixen tres dones importants: la comtessa-duquessa de Benavente, la duquessa d’Alba i la comtessa de Chinchón. A través d’elles, l’autora ens acosta als teatres, les places, els convents i els palaus del Madrid de l’època. Un món de noblesa, luxe i entreteniment que viu aparentment despreocupat mentre, al seu voltant, la història està a punt de canviar. Perquè el segle XVIII s’acaba i el XIX arriba carregat de conflictes. Una història de capricis El mateix títol de la novel·la ja ens dona una pista. Capricho és una histò...

Més informació

Llegint i descobrint

Cercar en aquest blog