Hi ha llibres que ens expliquen una història i n’hi ha d’altres que, mentre els llegim, ens desperten la curiositat per una època que fins aquell moment coneixíem poc.
A mi m’ha passat amb La tierra maldita, de Juan Francisco Ferrándiz.
La novel·la em porta fins a la Barcelona del segle IX, una ciutat molt diferent de la que coneixem avui. Una Barcelona que encara vivia sota el domini carolingi, situada en un territori de frontera i envoltada d’incerteses.
I és precisament aquesta ciutat, molt allunyada de la Barcelona actual, la que acaba despertant la meva curiositat.
Barcelona, segle IX
Quan pensem en la història de Barcelona, és fàcil imaginar altres èpoques: la ciutat romana, la Barcelona medieval dels mercaders, els comtes de Barcelona, el barri jueu, Santa Maria del Mar...
Però què sabem d’aquella Barcelona del segle IX?
La novel·la ens situa en una ciutat petita, protegida per les antigues muralles romanes i envoltada per un territori en què el poder i les fronteres encara estaven lluny de ser estables.
És una Barcelona que intenta recuperar-se i avançar enmig de les tensions polítiques, les lluites de poder i els conflictes que afectaven aquella societat.
I és aquí on comença la història.
Frodoí, el nou bisbe
Un dels personatges principals és Frodoí, un religiós que arriba a Barcelona després de ser nomenat bisbe.
El seu nou càrrec el porta fins a una ciutat que necessita recuperar-se i que està molt lluny de ser un lloc tranquil.
A través d’ell coneixem una societat marcada per les diferències socials, les disputes entre els poderosos i les dificultats de la gent que intenta tirar endavant en unes circumstàncies que no sempre pot controlar.
Però Frodoí no és l’únic protagonista.
La novel·la està construïda al voltant de diversos personatges, i les seves vides es van entrellaçant a mesura que avança la història.
Hi trobem nobles, religiosos, pagesos, esclaus i persones que arriben a aquella terra buscant una nova oportunitat.
Cadascun té la seva pròpia història i els seus propis interessos.
I, entre tots, van donant vida a aquella Barcelona que Ferrándiz recrea.
Una ciutat molt diferent de la que coneixem
Una de les coses que més m’ha interessat de la novel·la és imaginar com devia ser aquella Barcelona.
Avui podem caminar pels carrers del barri Gòtic, visitar les restes de la muralla romana o entrar a la catedral i saber que sota la ciutat actual hi ha moltes altres Barcelones.
Però és difícil imaginar com era viure-hi fa més de mil anys.
La tierra maldita ens ajuda a fer aquest exercici d’imaginació.
No perquè tot allò que hi llegim sigui necessàriament real, sinó perquè la novel·la construeix un escenari que ens permet acostar-nos a una època de la qual sovint tenim una visió molt més limitada.
I potser aquesta és una de les coses que més m’agraden de la novel·la històrica.
No només ens explica una història.
Ens fa mirar el passat amb uns altres ulls.
Entre la història i la ficció
Com passa amb qualsevol novel·la històrica, cal diferenciar la història documentada de la ficció creada per l’autor.
Ferrándiz parteix d’un context històric real i de personatges relacionats amb aquella Barcelona, però construeix una trama literària en què els protagonistes, les seves relacions i moltes de les situacions formen part de la narració.
I això no és cap problema.
Al contrari.
Per mi, una de les gràcies d’aquest tipus de llibres és que poden despertar-nos la curiositat suficient per anar una mica més enllà.
Llegim una història i, de sobte, ens ve de gust saber què hi havia realment darrere d’aquells personatges, d’aquella ciutat o d’aquella època.
I això és exactament el que m’ha passat amb aquest llibre.
Quan un llibre et fa buscar
Quan vaig començar La tierra maldita, volia llegir una novel·la històrica.
Però a mesura que avançava en la lectura, Barcelona començava a interessar-me tant com els personatges.
Què hi havia realment en aquella ciutat?
Com era aquella Barcelona carolíngia?
Què sabem del bisbe Frodoí?
Com vivien els seus habitants?
Què queda avui d'aquella ciutat?
I aquí és quan el llibre deixa de ser només una lectura.
Es converteix en una porta.
Una porta que em porta a buscar informació, a mirar mapes, a descobrir restes que encara podem veure i a intentar reconstruir, encara que sigui amb la imaginació, una Barcelona que ja no existeix.
Per això he volgut separar la novel·la de la història.
Perquè una cosa és la Barcelona que ens explica Juan Francisco Ferrándiz a La tierra maldita i una altra és la Barcelona que podem reconstruir a partir de les fonts històriques.
I aquesta segona història també mereix ser descoberta.
Una lectura que em porta més enllà del llibre
La tierra maldita és una novel·la extensa, plena de personatges, conflictes, lluites pel poder i històries personals.
Però el que jo m’emporto de la lectura és, sobretot, haver descobert una Barcelona que coneixia molt menys.
M’agrada quan un llibre aconsegueix això.
Quan tanques l’última pàgina i la història no s’acaba del tot.
Quan et deixa amb ganes de continuar buscant.
Perquè potser els llibres no sempre ens donen totes les respostes.
De vegades simplement ens obren una porta.
I darrere d’aquesta porta hi trobem una ciutat, una persona o una època que ens convida a continuar descobrint.
En aquest cas, la porta m’ha portat fins a la Barcelona del segle IX.
I ara toca mirar què hi ha de realitat darrere de La tierra maldita.
Fitxa del llibre
Títol: La tierra maldita
Autor: Juan Francisco Ferrándiz
Editorial: Grijalbo
Any de publicació: 2018
Gènere: Novel·la històrica
Pàgines: 672
Ambientació: Barcelona i els comtats catalans, segle IX
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada