La violinista: un misteri entre passat i present

En el món de la literatura, hi ha històries que ens transporten entre temps i generacions, i La violinista n’és un exemple captivador. L’autora ens proposa un relat ple de misteri, emoció i música que connecta dues èpoques a través d’un objecte singular: un vell violí.

L’acció comença l’any 2019, quan Martina Grau hereta una mansió en ruïnes i descobreix, amagada a les golfes, la funda d’un violí amb un nom gravat: Eliza Szpilman. La jove iniciarà una recerca del passat familiar amb l’ajuda del director del Museu de la Música, tractant de desxifrar qui era aquesta enigmàtica dona i quina relació tenia amb els seus avantpassats.

Al mateix temps, el llibre ens transporta a l’any 1892, quan Eliza Szpilman, una prometedora violinista, rep la visita inesperada d’un admirador en el seu camerino del Gran Teatre del Liceu. Aquesta trobada li oferirà una oportunitat que no podrà rebutjar i la conduirà cap a un amor impossible que marcarà per sempre la seva vida.

La història de ficció està recolzada en fets reals ocorreguts a Barcelona a finals del segle XIX i, fins i tot, dóna veu a personatges que van existir i van tenir un pes decisori en aquells esdeveniments. A través d’una narrativa cuidada, l’autora combina història, música i emoció, teixint una trama que manté el lector enganxat fins a l’última pàgina. La fusió entre passat i present ens permet descobrir no només els secrets d’Eliza Szpilman, sinó també la importància de les arrels i de la memòria familiar.

A mi, personalment, La violinista em va tenir enganxada des de la primera pàgina; em va agradar molt i la recomano especialment a qui gaudeixi de la música, la història i les grans històries d’amor i misteri.

Fitxa del llibre:

Títol: La violinista

Autora: Amanda Clark

Gènere: Novel·la històrica / misteri / romàntica

Publicació: 2020

Pàgines: 284

Idioma: Castellà

Edició: Autopublicada

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els jueus catalans. La història que mai no t'han explicat, de Manuel Forcano

Hi ha llibres que no només ens expliquen una història, sinó que ens obren una porta a un passat que desconeixíem. Aquest llibre de Manuel Forcano és una d'aquestes lectures. A través de les seves pàgines descobrim la presència jueva a Catalunya i una part de la nostra història que durant molt de temps ha quedat en segon pla. El llibre ens acosta a les comunitats jueves que van viure a Catalunya, als seus costums, als seus oficis i a la seva vida quotidiana, però també als moments més difícils que van haver d'afrontar al llarg dels segles. Llegir sobre aquest passat fa mirar d'una altra manera alguns dels llocs que formen part del nostre patrimoni. Darrere d'un carrer, d'un edifici o d'un antic call jueu hi ha històries de persones que hi van viure, hi van treballar i hi van deixar la seva empremta. Una de les coses que més m'agrada dels llibres d'història és precisament aquesta: ens permeten descobrir allò que sovint no veiem quan passem per un lloc. El ...

Més informació

Azul de medianoche, una novel·la que em va descobrir la ceràmica de Delft

De vegades començo un llibre sense imaginar que acabarà portant-me a descobrir alguna cosa que fins aquell moment desconeixia. Això és el que em va passar amb Azul de medianoche , de Simone van der Vlugt. Una novel·la històrica ambientada als Països Baixos del segle XVII que, a més de portar-me a una època que m'agrada descobrir a través de la literatura, em va fer fixar-me en una cosa que fins aleshores no coneixia gaire: la ceràmica de Delft. La protagonista és Catrijn, una dona que viu en una petita localitat dels Països Baixos a mitjan segle XVII. Després de quedar vídua, decideix deixar enrere la vida que ha conegut i començar de nou. El seu camí la porta fins a Amsterdam i, més endavant, a Delft, una ciutat que en aquella època vivia un moment de gran activitat comercial i artesanal. És allí on Catrijn entra en contacte amb el món de la ceràmica i descobreix que té una habilitat especial per a la pintura. A partir d'aquí, la seva vida quedarà estretament relacionada amb a...

Més informació

Capricho, d’Almudena de Arteaga: un llibre que em va portar a un jardí

M’agrada quan un llibre no s’acaba quan arribo a l’última pàgina. A mi em va passar amb Capricho, d’Almudena de Arteaga. La novel·la em va portar fins al Madrid de finals del segle XVIII i començaments del XIX, però també em va descobrir un lloc que jo encara no coneixia: el jardí d’El Capricho. Goya i tres dones La novel·la té com un dels seus grans protagonistes Francisco de Goya, un pintor que va saber retratar com pocs la societat del seu temps. Al seu voltant apareixen tres dones importants: la comtessa-duquessa de Benavente, la duquessa d’Alba i la comtessa de Chinchón. A través d’elles, l’autora ens acosta als teatres, les places, els convents i els palaus del Madrid de l’època. Un món de noblesa, luxe i entreteniment que viu aparentment despreocupat mentre, al seu voltant, la història està a punt de canviar. Perquè el segle XVIII s’acaba i el XIX arriba carregat de conflictes. Una història de capricis El mateix títol de la novel·la ja ens dona una pista. Capricho és una histò...

Més informació

Llegint i descobrint

Cercar en aquest blog