Fa temps que vaig llegir Melodía en la Toscana, de Belinda Alexandra, però encara recordo la Toscana que em va descobrir aquella història: una terra marcada per la música, els secrets familiars i una època convulsa que acabaria portant Itàlia als anys més foscos del feixisme i de la Segona Guerra Mundial.
La història comença a Florència l'any 1914, quan una nena acabada de néixer és abandonada davant d'un convent. Es diu Rosa Bellocchi i, durant els primers anys de la seva vida, creixerà sota la protecció de les monges, sense conèixer els seus orígens.
Rosa té un do especial per a la música i, quan és encara molt jove, entra a treballar com a institutriu a la casa d'una família aristocràtica de la Toscana. Però aquella casa guarda secrets, i el passat de Rosa també en guarda.
A poc a poc, la seva vida es va entrellaçant amb els esdeveniments que estan transformant Itàlia.
La Toscana sota el feixisme
Un dels aspectes que més recordo de la novel·la és el moment històric en què està ambientada.
Quan Rosa és jove, el feixisme de Benito Mussolini ja forma part de la vida quotidiana italiana. El règim va anar imposant el seu control sobre la societat i, darrere de la propaganda i dels discursos polítics, hi havia persones que havien de conviure amb la por, el silenci i la repressió.
La novel·la ens acosta a aquest període a través de la vida dels seus personatges. No ho fa com un llibre d'història, sinó des de les seves experiències personals, les seves relacions i les decisions que han de prendre en unes circumstàncies cada vegada més difícils.
I això fa que els grans esdeveniments històrics es percebin d'una manera molt més propera.
Amb l'arribada de la Segona Guerra Mundial, la situació es complica encara més. La guerra, l'ocupació alemanya i la resistència italiana entren en la vida de Rosa i de les persones que l'envolten.
Una història entre música i secrets
La música té un paper important en la vida de Rosa. És una part de la seva identitat i també una manera d'expressar allò que de vegades no pot dir amb paraules.
Però al costat de la música hi ha una altra qüestió que recorre tota la novel·la: el misteri dels seus orígens.
Qui era aquella criatura abandonada davant del convent?
Per què la van deixar allà?
I què s'amaga darrere del seu passat?
Aquestes preguntes van acompanyant la protagonista mentre la història avança i mentre el món que coneix es transforma.
Florència i la Toscana
Un altre dels atractius del llibre és l'ambientació.
La Florència de principis del segle XX i els paisatges de la Toscana formen part de la història gairebé com un personatge més. Entre palaus, cases i paisatges toscans, la novel·la ens porta a una Itàlia que està molt lluny de la imatge turística que avui tenim d'aquesta terra.
És una Toscana que viu una època de grans canvis i que acabarà marcada per la guerra.
I potser és això el que més m'agrada d'aquest tipus de novel·les: que una història de ficció et faci mirar d'una altra manera un lloc que coneixes o que t'agradaria conèixer.
Una lectura que encara recordo
Han passat anys des que vaig llegir Melodía en la Toscana, però el record d'aquella història encara hi és.
Ara, en tornar a buscar informació sobre el llibre, he recuperat aquella Toscana de Rosa, la música i els secrets, però també m'ha fet tornar a mirar un període de la història italiana que va canviar profundament la vida de milions de persones.
Potser aquesta és una de les coses que busco quan llegeixo una novel·la històrica: que, a més d'explicar-me una història, em desperti la curiositat per saber què hi havia darrere d'aquell món.
I Melodía en la Toscana ho va aconseguir.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada